Avui al Món a Rac1 han estrenat ”Quina sort”. Una cançó que menciona al Rei i al poder judicial en una espècie de “món al revés”. La vaig escriure el dia que vaig tocar a la presó Model per defensar la llibertat d’expressió i el rebuig a l’empresonament d’artistes pel que deien en les seves obres. Que no podem dir res dolent del Rei? Val, doncs direm tot el contrari, però tan exageradament que ja ens entendrem. Una cançó bastant Estanislau Verdet! Per cert, la cançó comença amb les caçolades al Rei de fa un any.
.
La podeu sentir aquí:
.

.
QUINA SORT

Quina sort, però quina sort
tenim de viure aquí.
Que contentes, que contents,
ens fa el rei que tenim.
Quin amor els nostres governants,
ens estimen de veritat.
Igual que el poder judicial,
tot bondat angelical.

I el planeta sencer és tot amor
i tothom viu somrient.
Buah! quina felicitat
poder viure aquest moment.
Miris cap on miris tot és bo.
Quina sort! És brutal!
I per molt que alguns diguin,
és veritat que no ens podem queixar.

Ja no ens podem queixar.
Ja no ens podem ni queixar.
(o a la presó ens voldran tancar)