L l e t r e s d e l d i s c
"L’all ho és tot pels anglesos" (2008)
El xotis dels pronoms febles
Aixo no és un xotis i no hi ha pronoms febles, prô és una manera intel·ligent de vomitar.
És una renovació de la cançó protesta. El nou himne lletgista que diu i fa:
“Oh, com molo. Oh, sóc guay”.
Jo ploc, tu plous, ell plou
(Ah...ya!) Is-So-&-Lent See-Mort
(Sí...) Es-tan-i-slau Ver-det
(aha) amb la gargamella, microfonejant...
(Sí! Aha... Llef! Si... ya...)
Últimament algunes avies es tallen el serrell de manera sospitosa i ningú diu res i és que potser els diminutius són tios diminuts o potser no, qui sap? Seria plusquamperfecte que un noi es digués Nascle per allo de que si macho és mascle doncs Nacho és Nascle.
Jo ploc, tu plous, ell plou i anirem en patinet i hem anat a prendre algo a “es bar d’en Saire”. Nou mesos ha trigat el puto fluorescent a donar llum, prô bueno, la universitat de harvard i de softvard l’acrediten com el millor sintagma que hi ha a l’Alta Pellofa. Visca la “Pop cadira cross”.
Jo ploc, tu plous, ell plou i anirem en patinet i és que jo em diposito dins de MiPc. Per Nadal segur que ja estaré llest per farcir. Escric cansat "pastís de naps", prô en tot cas tothom sap que els escamarlans haurien de portar morrió.
E O A, A E O. A A, E O A. E, A A A.
Jo ploc, tu plous, ell plou i anirem en patinet. Tot seguit i encara amb la llengua enganxada al congelador, esternuda. 3000 anys després, mentre un singlot deia hola a una mare sense fills, un paper de plata i una plata de paper deien alhora: “Abdomen”. Vuit anys més tard un rigodon ple de buidor va entrar en una pastisseria i digué: “Aixafaria guitarres per collir aglans pero no puc, no en sóc capaç (pas-pas-pa-tum)”.
Jo ploc, tu plous, ell plou i anirem en patinet perque en Ralph McAguen jutjava neules en un ranxo de "Massatxussets" quan era molt petit i en Shack Minguillón, germa de na Mildred, adoctrinava eustaquis en ple xamfra. L’estruç siamesa de color Josep-Anton que pixa nectar de préssec (i corrent) ha caducat. I en Gerifras Xancleta ja juga a petanca mentre na Mildred fa cacauets.
E O A, A E O. A A, E O A. E, A A A.
Jo ploc, tu plous, ell plou i anirem en patinet.
Ei noi/a agafa un broquil. Insulta'l fins que es panseixi.
Agafa un broquil. Insulta'l fins que es panseixi.
Agafa un broquil. Insulta'l fins que es panseixi.
Agafa un broquil. Insulta'l fins que es panseixi.
Miau!
Cap d’Any
Millor que mai,
Ara nevo cantant.
Remugadors fent bondat.
Il·luminant
Arengades descalç.
T’estimo i és Cap d’Any.
Multiplicant
Ascensors d’amagat.
Recitant musclos, si cal.
Inaugurant
Adhesius i pensant.
T’estimo i és Cap d’Any.
Pirotecnia i huracans
Allaus i aiguats
Universals.
Murri i clatell,
Avellanes i dents.
Rasco bufandes content.
Irrellevants
Artilugis flotant.
T’estimo i és Cap d’Any.
Pirotecnia i huracans
Allaus i aiguats
Universals.
Pirotecnia, huracans i allaus...
T’estimo i és Cap d’Any.
Lluç
Cada cop ho sóc menys. Aviat no entendré els acudits,
després deixaré de ser ironic i d’escoltar Radiohead.
i al final no pensaré en les coses
i al final ni em plantejaré els lemürs
i llavors potser tot...
sera com un somni. Seré com un lluç.
No tindré problemes i no ‘niré brut.
Sera tot la bomba i estaré content.
Seré com un simple televident.
Parlem en tevetresí
Hi ha una manera “guay” de parlar
que es diu tevetresí
i va molt bé per parlar angles.
En “Termineiter” a “Washingten”
i en “Magnem” jugant a criquet
mentre la “Bítny Iusten” dorm.
Parlem en tevetresí
Parlem en tevetresí, si us plau.
L’”Iuen Mac Greguer” i en “Jack Niquelsen”, la “Sussen Sarenden”. Aaah!
Tevetresí comú. La veu de TV3 és en Jordi Novellas i l’adorem!
“Bínet Paltreu, Tim Barten, Kevin Beiquen, Clint Ísbet, Eduard Norten, Capita Hadec, Ardnel Esbarzanegueeeer!”
Parlem en tevetresí
Parlem en tevetresí, si us plau.
Dragostea Din Tei
Alo, Salut, Sundieu un haiduc,
Siteroh, yu-by-ra-mah, primesh-teh, verichirah,
Alo, a-alo, Suntieu, Picaso-oh
Shiam dat byp, shu sim voinik
Dar sash tii nu sher nimík
Frei sa plesh dar Numa-Numa Yei
Numa Numa Yei
Numa Numa Numa Yei
Kii pul teu she Dragostea din tei
Mea mintesk deöl ki tei-ei.
Ma-ia-hii, Ma-ia-huu
Ma-ia-hoo, Ma-ia-haa
Som tots uns desgraciats
No hi ha tinta a l’impressora.
Em pica l’etiqueta del jersei
i el meu bicing sempre esta buit.
Les preguntes del meu grup de trivial són més difícils
i el Joan s’ha acabat els crispies bons.
El meu peix sempre té espines
i el carro del súper mai em va recte
i no veig be la pissarra, profe,
la fruitera em diu senyor i la veina em diu nen.
Són coses de les que ens solem queixar.
I és que sempre falla tot p’algun costat.
I és que som tots uns desgraciats, tot ens passa a nosaltres i als demés no tant.
Putos mosquits que sempre em piquen a mi
i amb aquest pastitxo i no hi ha paper de vater (puta llei de Murfy).
Quan em queixo d’algo els altres sempre ho tenen molt pitjor
i quan explico algo bo ells sempre molt millor.
He tornat a sortir amb l’inalambric en comptes del mobil.
Quan suco galetes es desfan i cauen just abans d’arribar a la boca
i el meu DVD no llegeix res.
Són coses de les que ens solem queixar.
I és que sempre falla tot p’algun costat.
I és que som tots uns desgraciats, tot ens passa a nosaltres i als demés no tant.
La vida em passaria al teu coll (Live at Zimbabwe)
U-ye ye ye ye, ye-ye!
La vida em passaria al teu coll.
El teu ale rossant-me l'orella.
Les teves mans indecises per la meva esquena.
La vida em passaria al teu coll.
Tan suau i tan esvelt
que petonejar-lo esdevé un honor
Ah-ah, ah-ah...
U-ye ye ye ye, ye-ye!
La vida em passaria al teu coll.
Les meves mans als teus cabells (Rastafarah)
i els teus cabells en l'aire del turó.
La vida em passaria al turó.
I el sol ens brilla la pell.
La pell ens sua
i jo al teu coll.
La vida em passaria al teu coll.
Ah-ah, ah-ah...
U-ye ye ye ye, ye-ye!
Sóc modern
Sóc modern, prô el més important és que la gent ho sap.
Mitocondris i citoplasmes
Un fascicle solar, una llamborda,
un imbecil total i una truja.
Un piscolabis genial com si fos una estruç dient “miau” a un eunuc.
Caducifolis brillants en un dia vermell.
I jo soc dins l’espiral llef.
Vull un rentaplats nou.
Vull una escalopa com cal.
Un citoplasma distret, un palíndrom,
un festuc de Premia i un anacard ridícul.
I jo sóc dins l’espiral llef.
Un llenguado beix
i un Ralph amb faristol.
i un xino amb bigoti i un talp amb serrell
i un cor amb artrosi que ensenya les dents
i una miscel·lania de gent sense fred
i uns quants fills de puta d’aquells
i tres mitocondris que esperen el bus
i una regalessia amb regust de iogurt
i jo sense pressa dibuixo un lemür
que els estruciformes tenim molt orgull
i vull una casa, un sofa i un hivern
i un minipimer que vagi molt bé
i vull un prestatge on posar els meus cedés
i que per quaresma em donguin cacauets
i vull massa coses que mai no tindré
i tinc massa coses que no vull tenir,
prô és que sempre em queixo quan no sé que dir.
L’any de la picor
L’any de la picor va ser el 1471.
L’any 1471 Barcelona patí la pitjor plaga de puces que hom podia recordar. La gent es gratava sens parar. I és per aixo que des d’aleshores aquell any fou recordat com l’any de la picor.
Tot
Tots els meus néts i els meus fills que no en tinc, i que.
Totes les copes de tornejos locals que vaig guanyar quan em dedicava al lloguer d’escamarlans.
Tot, ho deixaria tot.
Els meus discs durs i els meus instruments per fer webs en angles.
Tots els llibrets que tinc per aprendre a fer bé el pollastre a l’ast sense semblar fals.
Tot, ho deixaria tot.
Per poder ser, per poder ser, per poder ser...
Josep Cuní
El meu arsenal de defensa personal que netejo els diumenges “enven” dinat.
I la meva amiga romana que es diu Calamarsa i el Willy Fogs.
Tot, ho deixaria tot.
Per poder ser, per poder ser per poder ser...
El Julia Peiró i el senyor Bachs,
i el magic Andreu i el Jordi LP
i el Lucky Guri també.
Ho deixaria tot per poder ser...
en Josep Cuní (yeah!)
Un finlandes nascut al Congo
Rodejat d’ornitoaficionats.
Envoltat de lloms sense fred.
Conciutada de líquens perllongats.
Depen d’on vaig em miro i penso que
sóc un finlandes nascut al Congo.
Veig llegums i marsupials
sortint per televisió,
gremlins molt desorbitats...
Depen del que faig em miro i penso que
sóc un finlandes nascut al Congo.
Pare postre
Pare postre que esteu ara en mel,
rigui, descol·locat, el vostre gnom;
tinguin uns altres el bosc perenne;
faci's la mosca, tot untat,
així a Anglaterra coven el cel.
Avorrits de no fer res
...i aquí estem avorrits de no fer res.
L’all ho és tot pels anglesos
Un tio acabat amb tos fumant com un cabró mentre els altres juguem a Dítgal.
I és que l’all ho és tot pels anglesos.
I aquí som com som i per sort.
Hi ha comentaristes de patinatge artístic sobre gel.
I per exemple l’Albert Pebras i na Proudemax són uns llamantols com cal.
I és que l’all ho és tot pels anglesos.
I aquí som com som i per sort.
I és que l’all ho és tot pels anglesos.
|