Em disposo a explicar el que ha passat aquesta tarda. La veritat és que encara no m'ho crec.

Resulta que a través del twitter d'un amic m'entero de que TVE ha posat una cançó del meu nou disc en un anunci seu i jo no ho sabia. Ho comprovo i indignat escric al twitter que trobo que és de vergonya que utilitzin una música meva sense que jo me n'enteri. Concretament escric: "Si tu, els de TVE han posat música meva a l'anunci del partit de la roja d'aquesta setmana. Quina vergonya...". Després de veure que hi havia gent que havia entès que la música l'havia fet jo per la ocasió i d'una manera pactada amb TVE especifico el següent: "Quan dic música meva vull dir que han agafat una cançó del meu disc. S'ho han fet tot ells solets... Així pim pam...". Fins aquí tot be.

Resulta que al cap d'una estona m'arriba que els del Diari Ara han publicat una notícia a la portada de la seva web basant-se única i exclusivament en el meu comentari de twitter amb el titular: "Pau Vallvé s'enfada per un anunci de la roja amb una cançó seva". I a partir d'aquí tot es torna polític i comencen les reaccions tan aquí com allà sobre el tema. Sobre un tema equivocat, perquè jo en cap moment estic parlant de política ni de Catalunya/España, jo del que em queixava era de la utilització d'una música meva, sigui en un anunci de la roja o en un anunci de la sèrie Cuéntame.

Truco al Diari Ara i després d'exposar-los el tema em diuen que ho treuen de la portada de la web, però que deixen la notícia a la web i que canvien el titular per "Pau Vallvé s'enfada s'avergonyeix per un anunci de la roja amb una cançó seva".

Poc després m'expliquen que els de TVE sí que poden fer-ho això de posar la meva música, que no m'han d'avisar per posar-la igual que no m'avisen quan posen una cançó meva a la ràdio i per tant jo rectifico i esborro els meus comentaris del twitter. També els esborro perquè veig que s'està tergiversant tot plegat i no vull merders i menys de caire polític (Jo mai he fet una música política ni de caire nacionalista i no vull que es confonguin les coses i encara menys la meva música). A l'esborrar els meus comentaris he escrit: "A la merda... no es pot dir res..." al·lucinant encara amb com s'havia desvariejat tot de tema.

Al cap d'una estona em truquen els d'esports a Rac1 per preguntar-me si vull entrar en directe per parlar del tema i els dic que no, que no hi ha tema i encara menys tema esportiu, que lo meu era una queixa de drets musicals i d'utilització de músiques i no pas un tema ni polític ni esportiu. Em quedo flipant encara més.

Després m'avisen que els de TVE, tot i que no tenien per què fer-ho, ens havien avisat a la discogràfica de que havien fet servir la cançó i per tant tot quedava en un no-res. Però el pollo ja estava liat, i l'havia liat jo sol per parlar massa i per preguntar poc (és la putada de les xarxes socials, que et penses que el que dius ho dius per uns quants amics teus i per tant no t'hi mires massa a l'hora de dir les coses. Ja no em passarà més). Però ara no sabia com desliar el pollo perquè a sobre, ara estava liat en un tema totalment diferent al del pollo real. Ara la cosa anava de política, de nacionalismes i jo cada cop estava al·lucinant més. El joc dels disbarats... Per queixar-me de que utilitzen una música meva, ara estàvem parlant de nacionalisme i de radicalitat independentista (poc a veure amb la meva postura política, tot sigui dit) i tot en qüestió d'una horeta. Mare meva!

Total, que la cosa seguia pujant i els comentaris seguien creixent. Ha estat llavors quan he decidit fer un últim comentari per aclarir-ho encara més, perquè veia que alguna gent encara no m'havia entès. He dit: "Jo parlava del tema drets, però sempre es polititza tot...". I aquí he matat la cosa i he pensat que ja estava, que ja hauria quedat clar.

Però al cap d'una estona veig que hi ha foros d'aquí i d'allà on se'm critica o se m'alava. Per això he decidit escriure aquesta carta per explicar d'una vegada per totes i amb pels i senyals que tot això anava d'un altre tema i que ara ja està aclarit.

Jo no parlava ni de política ni d'esports. Són dos temes que m'importen bastant poc. Parlava de drets de la meva música, de la meva feina, i ara ja no parlo ni d'això, perquè ja m'han aclarit que el que han fet ho poden fer i que tot està correcte. Així que tot aclarit.

Tot i que he passat la tarda molt nerviós, crec que he après la lliçó: Avui en dia tothom està a la que salta i tothom busca una petita excusa per explotar-la al màxim i fer-ne tema o notícia (tan uns com els altres). La "moraleja" és molt clara: Tot i que m'agradin molt les xarxes socials, estic molt millor callat.

Pau.